Nimbin

Diría que des que vaig arribar a Australia aquest és l’unic poble que he visitat i no està a la costa. Si Byron Bay és el referent “happy playero”, Nimbin ho és el de “hippy hippy life” amb tot el que això comporta... aquest dia vaig anar-hi amb la Gil i en Patt perque la Monica tenia classe durant tot el dia. El primer que trobes són unes roques anomenades "roques de Nimbin", perque eren la senyal per saber que ja estaven arribant. En teoria escalar-les és com un ritual sagrat, perque tenen una energia especial (i com el didgeridoo, les dones no la poden escalar-lo perque l'energia podria provoca'ls-hi un abortament).

De fet, aquest poble és basicament un carrer, o sigui que no vam tardar massa en veure’l tot i anar a fer un café al bar jajajajja. També vam anar al museu (foto3) que val a dir que tenia unes parts una mica rares i surrealistes..Bé tot el museu ho era una mica de rar… comensant que a l’entrada hi havia una furgo enclastrada a la paret, totes les parets i sostres tenien tot tipus d’objectes enganxats; passant per una habitació fosca amb un video de la policía entrant al museu i a laltre banda una pintura d’un deu indú…; i acabant per la botiga de recors, es clar, com a tot museu.jajajjaja.