Museum and Botanic Garden

Aquestes setmanes no puc escriure masses noticies perque ja em toca estudiar!porto dos setmanes barallant-me amb llibres en angles i el meu dia a dia no es massa variat: wake up, si hi ha ones un banyet de 7 a 8,a les 9 estudiar, estudiar, have lunch, estudiar, have dinner, estudiar, go to sleep.jajjajaja. la setmana que vé començo les classes amb aquest examen i despres intensiu de teoria i practica, la tercera setmana es la d’avaluació…i lliure un altre cop!.
Però avui ha estat dia de d’escans i hem anat a fer una mica el “guiri” per coffs Harbour amb les meves canadian compis guiris. Durant el matí hem visitat l’increible museu de Coffs Harbour: una sala gran plena d’eines antigues utilitzades per al conreu de plantans, un carro, vestits antics, l’estructura de miralls de l’antic far de solitary islands (Les illes que hi ha davant que formen part d’una reserva marina), etc. realment era per estar-s’hi un dia sencer…¬¬ jajajajajjajajajajajaja(però era gratis!). Ja casi acabavem la ruta (després de 20 minuts com a molt) quan he vist un piano!!sabia que en els museus no es pot tocar res…però les mans se me n’hi anaven…fa un mes i mig que no toco una tecla!!! Kin mono!!!!total que hem acabat preguntant si es podia tocar..i la dona ha dit que normalment no es podia tocar res del museu, però que amb el piano ja havia fet excepcions… siiiiiii he tocat un piano de ves a saber quina època!!!(estava una mica desafinat però…).


Al migdia hem anat cap al botanic Garden, que més que un garden era una forest, com tot lo australia…. a lo grande! Nose si s’aprecia bé a la foto, però aquesta ha estat la primera impresisó: Cartell on posa “botènic Garden”, mirar una mica mes enllà i veure un cementiri….¬¬ . Això ha donat joc a unes quantes bromes jajajajja.
Bé a dins dels jardins ha estat caminar i fer fotos a les floretes ( tot i que anant pels carrers ja veus la major part de les flors) autòctones, i tambe plantes de la india, africa i amèrica, ah!!i He caminat per Manglars!els havia estudiat però sempre veient-los en ilustracions. Per cert la foto és d’un estany que hi havia allà, quan l’he vist m’ha vingut la imatge d’un quadre, no us sona???¿¿¿¿ sisi, el pont de Claude Monet!(bé, potser només és perque imita a un pont japonès..però jo no n’havia vist mai cap XD).

A l’hemisferi sud tot està esta al reves: CAPITOL IV: COM EM FAIG UN PA AMB TOMÀQUET???

Dedico aquest post al tÍtol del meu blog! Perque es veritat, a Catalunya no hi donem cap tipus d’importancia. Anem al forn, comprem el pa de pagès o de barra, suquem el tomàquet i un bon raig d’oli d’oliva. Que simple que sembla…
Ja de petita, em va xocar que al sortir de Catalunya( a Saragossa crec…) no sapiguessin fer un pa amb tomàquet, un entrepa sense tomaquet és molt soso!
Dons bé si a saragossa ja era difícil, imagineu-vos a austràlia! Sembla que no però quan no tens pa amb tomaquet es troba molt a faltar!suposo que menjar-ne t’ajuda a mantenir la Catalanitat d’alguna manera quan estàs tan lluny. Problema 1: el pa. Aquí el pa que menja tothom no te crosta!és pa Bimbo. Per ells el pa de barra no existeix, i molt menys el pa de pagès! Com a molt pots comprar una imitació de pa amb la mateixa forma que el de pagès, però amb consistencia de pa bimbo. Problema 2: els tomàquets. Els problema del tomaquets és el mateix que a barcelona, els tomaquests d’avui en dia són massa durs i no suquen! Però si combinem el problema del pa amb el del tomàquet..¿ com sucar un pa sense consistència ni crosta amb un tomaquet dur?? Bé, després de temps meditant ( i l’experiencia d’ EEUU)he arribat a la conclusió que torrant el pa sempre, es guanya una mica més de duresa de la crosta i si no apretes massa el tomaquet en el pa no se’t desmonta tan... Problema 3: l’oli. Aquí l’oli d’oliva només el tenen en petites ampolletes que valen un dineral! Amb lo que les families no l’utilitzen. L’oli que tenen és canola oil, totalment insípid!tirant-ne bastant encara pots notar algun gust, tot que mai serà el mateix que l’oli de Maldà! Problema 4: l’embotit i el formatge. No tenen ni pernil salat, ni llom adobat, ni llangonissa, ni formatge manxego,… aiixxx que ja faig salivaa!jajajajjajajaja. per tant, el pa amb tomaquet s’ha de rebaixar a estar acompanyat de cheese slices (aquelles lonxes de formatge que posen al les amburgueses del mcdonals), pernil en dolç, salami o prosciutto (un sucedani del pernil salat…).

Quan problemes per un simple pa amb tomaquet!!

Nambucca heads

El Dissabte 11 vam fer la nostra primera excursioneta amb dos amigues de Canadà cap a Nambucca heads.

Aquest lloc està a 40 minuts al sud de Coffs Harbour. Vam agafar el tren per primer cop!i era un bus jajajajjajajajaja, perque la linia de tren esta en construcció fins el dillunts que vé...

Realment els Nambucca heads (a la foto2) són impresionants, crec que no cal descriure-ho perque la foto ja ho diu tot, no?

Després de quedarnos una hora fascinades pel mosaic a l'estil gaudiniàaussihippie que hi habia en un dels carrers del centre (foto3)i fent fent més fotos que un japones, vam anar a trobar les platges de la zona, entre elles hi habia "shelly beach". Pel camí anava pensant:"oo shelly beach!estarà ple de petxines i cargols (shells..), em posare les botes....· Dons no! era una platja de sorra com les altres hahahhahaha. Tota indignada vaig començar a buscar i buscar petxines per la banda més rocosa sud ( que és on solen estar)i vaig seguir caminant per les roques, quan de sobte vaig veure una platgeta en miniatura pleena de cargols i petxines(tot i que a tamany mini)(foto5)."He trobat la verdadera Shelly beach!!" jajajajjaja. i com no, una hora buscant i triant petxines petites però rarissimes.

A la tarda vam voler anar a visitar el centre del poble i mirar algunes botigues, però aqui els dissabtes les botigues tanquen a les 2! o sigui que ho vam trobar tot mort mort- i, la veritat, és que, a part dels heads, els mosaic i la platja, Nambucca heads no te massa més cosa interessant.

A l’hemisferi sud tot està esta al revés: CAPITOL III: sempre s’ha dit Burguer King…

sisi, perque voler cambiar el nom d’un simple establiment de fast food? Tota la vida i tothom l’anomena Burguer King, però arribes a australia…encens la tele o vas amb el cotxe i veus en els anuncis o per la carretera aquell lloc que et resulta tan familiar,amb les mateixes amburgueses, el mateix edifici, les mateixes lletres, tot idèntic. Però només hi ha una cosa que no lliga…perque s’ha d’anomenar HUNGRY JACK’S???
Deixo aquesta pregunta a l’aire…per més que hi penso no li trobo cap llògica més enllà de que a l’hemisferi sud tot ha d’estar del revés…

A l’hemisferi sud tot està esta al revés: CAPITOL II: les monedes

Abans d'entrar en el tema de les monedes cal parlar dels billets. I ens reiem dels euros quan van sortir perque semblaven de monopoli! Mireu aquests bitllets, semblen o no semblen de joguina? El més graciós és el forat que tenen al costat forrat amb plàstic.
Bé mencionats els billets, ja podem passar al problema de les monedes. Un dia al bar de la uni, vaig voler comprar una beguda que costava preu especial 1 dólar, tota feliç de lo barat que era vaig pagar amb un d’aquests billets extranys(de 5 $), quan el cambrer em torna el canvi: dos monedes esquifides. En aquell moment em vaig quedar totalment bloquejada, em vaig quedar mirant el cambrer amb cara de no se el que esta passar…i al cap de 4 segons li pregunto, però quan val??? I em diu 1 dólar… com pot ser que valgui un dòlar i m’hagi tornat 2 monedes de 5 centims?? Rapidament vaig fixarme en que estaba escrit a la moneda, eren de dos dolars!!!
I em pregunto: ¿perque la moneda d’un dòlar és més gran que la de 2 dòlars però alhora més petita que la de 50 centims i la de 20 centims??Perque la de 2 dòlars té el mateix tamany que la de 5 cèntims??¿!!

A l’hemisferi sud tot està esta al reves: CAPITOL I: La conducció

Bé, aquí comença el primer capítol de ”A l’hemisferi sud tot està esta al revés”. És una idea que molts cops se’ns passa pel cap i, és clar, físicament pensar que tot està del revés és un tan absurd. Però si ens fixem en les peculiaritats d’australia, és cert!!! Gairebé tot està del revés!!! Per començar, condueixen pel costat que no toca, lo que comporta que els primers dies tots els cotxes que veus o condueixen sols o són conduïts per nens…fins que no t’adones que el conductor és el de la dreta!. Les rotondes s’han d’agafar per l’esquerra, quan creues un carrer has de recordar que els cotxes primer et venen per la dreta i despres per l’esquerra (el que acabes fent es girar mil vegades el cap ràpidament fins que no veus cap cotxe venint…). O el simple fet de trobarte vianants de cara quan vas pel carril bici, els has de passar per l’esquerra!. Crec que després d’un mes d’estar aquí, per fi ja m’hi he acostumat una miqueta, però segueixo havent de pensar bastant abans de creuar un carrer!. Tot i així vull agraïr el detall dels cartells que de tant en tant et trobes on hi diu : “ Keep left”. Al menys pensen una mica en la resta del món que condueix per on toca…

the Big Banana

The big banana és un dels llocs simbòlics de Coffs Harbour, esta a 10 minuts de casa, però encara no l’havia anat a visitar, jajajjajajaja. I us preguntareu: però que és això?? Simplement un plàtan gegant??¿ doncs no! Es una espècie de museu de les plantacions de plàtaners que són el cultiu típic de la zona( tan típic que aquesta part de la costa també és anomenada “banana coast”). A més, hi ha una cafeteria on fan tot tipus de menjars amb plàtans i un petit complex amb atraccions tipu tibidavo, però a lo mini. Aquest lloc també és famós per tenir una pista d’esquí artificial, tot i que ara roman tancada perque els costava massa energia ($$)generar i mantenir la neu; també hi ha una pista de patinatge sobre gel que crec que si que funciona.
No vaig pensar en fer cap foto, però és impressionant veure les plantacions en els vessants dels turons ( tan empinats o més com el maleït turo…), no sé com poden conduir la maquinaria per allà al mig…

PD: Com pesava el plàtan gegant!

Goanna!

El diumenge passat vaig anar a dinar a casa d'un matrimoni que ens van preparar un aussi sunday lunch a mi i a un estudiant de vietnam. de fet em vaig apuntar a aquesta activitat perque em pensava que seria com una barbacoa tots junts...però despres em vaig enterar que no! jajajajaja (d'aussis meals en menjo cada dia!). però de totes formes va estar molt bé, després del lunch ens van portar al mirador de coffs harbour i vam poder veure Goanna (Iguanes???? nono!! Goanes(tot i que la paraula deriva de les iguanes a europa...).Les Goannes són uns rèptils tipics d'australia(es troben a tot austràlia menys a Tazmania). la Lace Goanna(la que vam veure)és el segon tipus de Goana més gran, pot arribar a medir dos metres. Normalment habiten al troncs dels arbres, però tambe estar pel sotabosc.És un simbol present en el Dreamtime* , una de les històries explica que quan una Goanna esta trepant per un arbre esta demanant pluja als esperits per tal de donar vida a la terra.

Una altra historia graciosa és la de com la Goanna i el Perentie(un altre rèptil similar) van adquirir els seus colors.Resulta que el Perentie(Mintaka) i la Goanna(Milbili) havien d'assistir a una ceremonia i van acordar que cada un decoraria el cos de l'altre. el primer torn va ser per el Perentie, un bon artista, que va pintar amb molta cura la pell de la Goanna dibuixant-li fines linies i punts, aixi com unes deliniades pinsellades al ventre. Quan arribà el torn de la Goanna, aquestes era molt mandrosa(com s'aprecia en el video!jaja) i, a més, quedava molt poc temps per a la cerimonia; així que va decorar el Perentie amb ràpids esquitxos de color groc . quan la Goana va haver acabat el Perentie li preguntà que tal havia quedat i ella mentí contestant que havia quedat preciós. Durant la cerimonia el Perentie passà pel costat d'una bassa i s'hi veié reflectit. tot furiós va atacar la Goanna, però aquesta va poder fugir escalant un arbre. És per això que els habitats de les Goannas ( els arbres) estan ben diferenciats dels del Perentie (que habita a les roques i en profunds caus subterranis. a la pintura a l'esquerra esta el Perentie i a la dreta la Goanna.



*Els aborigens creuen en dos formes de temps, dos fluxes paral·lels. Un és el temps de la vida quotidiana i l'altre és un cicle espiritual anomenat the Dreaming o the Dreamtime (Altjeringa) que és mes real que la realitat existent. Qualsevol fet que transcorri en aquest temps estableix els valors, normes i lleis de la societat aborigen.





PD: Accepto correccions i ampliacions del bioleg especialista en reptils ( Dom Vito!)