Tot i que pel nom sembla que hagi de ser una platja increible i ben "airejada", airlie beach no te massa d'interessant, la platja es petita(foto 1) i el poble es basa gairebe en un carrer ple de bars i backpackers. Em vaig adonar que la gent que m'havia dit que airlie beach era increible, no m'ho deia des del punt de vista natural, sinó desdel de festa, cosa que a mi en aquests dies no era el que més m'interessava. Tot i així, airlie beach es famós també per la navegació, i una de les joies son les illes que té en front de la costa, les anomenen whitsundays però whitsundays només es una de les illes les altres són: long island, sth molle island, daydream island, lindeman is, hook is, hayman is.
o sigui que la gracia d'anar a airlie beach era navegar per les withsundays, però com no el viatge costava uns 300 dolars pasar 2 dits navegant. tenint la vena catalana i despres de la conversa que vai tenir amb un noi canadenc al barco de cairns on em va explicar que ell havia fet de voluntari al vaixell i li havia sortit tot gratis..el primer dia allà em vaig posar a preguntar a totes les agencies que feien els viatges si necessitaven voluntaris. algunes em van dir que no, d'altres m'havia d'apuntar en una llista, fins que la ultima em va dir que sí que l'endema mateix a les 2 havia d'estar al port preparada per treballar. jajajja. Així el dia seguent (dia de la mona!)vaig comprar-me els ous de xocolata en nom del meu padri(don vito), pensant el viatget que m'esperava. no sabia ni a quines illes anava, ni quin tipo de vaixell seria... només esperava que les whitsundays no es convertissin en "Wetsundays". A les 2 ben puntual vai estar al lloc, el vaixell era un pedazo veler on hi cabien unes 24 persones. al cap d'una estona va arribar un dels tripulants, en matt(mig de la foto 3), i em va dir que comenses passant una mica l'espirador per una de les habitacions que d'aqui una estona vindrien els atres i el que em feria de cap.
quan va arribar el meu "boss",en Daniel(dreta de la foto 3), 100%aussi XD, em va explicar com havia de fer tots els llits i com funcionaria tot, ell era el que s'encarregava de netejar-ho tot i de fer els menjars i jo l'havia d'ajudar a fer els menjars i a secar els plats que cadascu es rentava despres de menjar. no sembla massa dur per estalviar-se 300 dolars no?? jajajjaa. mentre anava fent els llits els anava sentint a fora com cantaven i jo pensant....uiii kin viatget que m'espera.jajajajjaja. el patro del vaixell era en Pat. A les 4 van arribar els passatgers, tots de mes o menys la mateixa edat ( dos d'ells eren uns nois de londres que ja haviem coincidit a l'hostal). despres d'explical-s'hi les mesures de seguretat i com funcionava el vaixell, aaarrrrrrrrrrr!!! vam embarcar cap a la mar!
o sigui que la gracia d'anar a airlie beach era navegar per les withsundays, però com no el viatge costava uns 300 dolars pasar 2 dits navegant. tenint la vena catalana i despres de la conversa que vai tenir amb un noi canadenc al barco de cairns on em va explicar que ell havia fet de voluntari al vaixell i li havia sortit tot gratis..el primer dia allà em vaig posar a preguntar a totes les agencies que feien els viatges si necessitaven voluntaris. algunes em van dir que no, d'altres m'havia d'apuntar en una llista, fins que la ultima em va dir que sí que l'endema mateix a les 2 havia d'estar al port preparada per treballar. jajajja. Així el dia seguent (dia de la mona!)vaig comprar-me els ous de xocolata en nom del meu padri(don vito), pensant el viatget que m'esperava. no sabia ni a quines illes anava, ni quin tipo de vaixell seria... només esperava que les whitsundays no es convertissin en "Wetsundays". A les 2 ben puntual vai estar al lloc, el vaixell era un pedazo veler on hi cabien unes 24 persones. al cap d'una estona va arribar un dels tripulants, en matt(mig de la foto 3), i em va dir que comenses passant una mica l'espirador per una de les habitacions que d'aqui una estona vindrien els atres i el que em feria de cap.quan va arribar el meu "boss",en Daniel(dreta de la foto 3), 100%aussi XD, em va explicar com havia de fer tots els llits i com funcionaria tot, ell era el que s'encarregava de netejar-ho tot i de fer els menjars i jo l'havia d'ajudar a fer els menjars i a secar els plats que cadascu es rentava despres de menjar. no sembla massa dur per estalviar-se 300 dolars no?? jajajjaa. mentre anava fent els llits els anava sentint a fora com cantaven i jo pensant....uiii kin viatget que m'espera.jajajajjaja. el patro del vaixell era en Pat. A les 4 van arribar els passatgers, tots de mes o menys la mateixa edat ( dos d'ells eren uns nois de londres que ja haviem coincidit a l'hostal). despres d'explical-s'hi les mesures de seguretat i com funcionava el vaixell, aaarrrrrrrrrrr!!! vam embarcar cap a la mar!
una cosa. Despres de tornar pel mateix camí vaig seguir explorant les següents platges. i ja arribant al centre de mission beach vaig anar a l'enviromental center(casualitat! estava tancat per reformes!) i a la oficina d'informació on em van donar informació sobre els diferents animals protegits i sobre les meduses. es extrany a tora la costa desdel nord fins acabada la barrera de corall no et pots banyar ( o ho has de fer covert totalment) es perque en aquesta època pot haver-hi unes meduses, entre d'altres, anomenades irukandji. el "veri" d'una sola d'aquestes meduses es suficient per matar 60 persones. medeixen entre 1 i 2 cm, el que fa que no les veiem, i tampoc no es nota quan et piquen, però unes hores més tard ataca al sistema nerviós i et pot agafar un atac de cor. Per altres picades de medusa una de les solucions més efectives és ficar-hi vinagre. M'havien dit que per alla tothom anava a la platja amb una ampolla de vinagre, pero el que no sabia es que a cada platja hi ha diposits de vinagre com el de la foto 4.
al aterrar a cairns he anat cap al YHA ( Youth Hostel Australia)(amb picina i spa!) i despres he anat a donar una volta. esta ple de muntanyes al costat del mar i acaben en manglars, amb arc de sant matí incorporat!!!(foto3)
